Hi ha una negació activa de l’herència de Franco. El partit del govern Partido Popular (PP) té els seus origens en el règim de Franco. El seu partit més pròxim a Suècia és Sverigedemokraterna. El desenvolupament del PP espanyol està basat en tot menys en els principis d’un estat de dret democràtic.
El sistema judicial a Espanya ha estat criticat, entre d’altres, per l’òrgan europeu GRECO considerant-l’ho polititzat. Els espanyols hi estan d’acord. La seva confiança en la independència del sistema judicial, principalment de la política, és de les més baixes de la Unió Europea. El jutge del tribunal suprem espanyol, Pedro Llarena, va decidir a inicis d’any esperar la detenció de Puigdemont amb l’argument que Puigdemont hauria pogut votar al parlament català si s’hagués detingut en aquell moment. Independència política? Tot i l'absurditat va tenir el suport dels mitjans espanyols. Però la independència política dels mitjans de comunicació a Espanya se situa al lloc 29 del món el 2017.
Un altre resultat al final de les llistes el rep Espanya per la seva corrupció. Durant el mandat del PP ha baixat fins al lloc 42è, entre els pitjors del la UE. Un dels escàndols de corrupció més destacats toca el PP. El Partido Popular està acusat de comptes dobles i sous en negre.
La llista de màximes aspiracions i somnis conservadors que el Partit Popular ha dut a terme és extremadament llarga. El PP ha endurit la llei de l’avortament per, entre d’altres, noies de 16-17 anys, fet que ha estat criticat per importants òrgans de l’ ONU. Però el primer premi se l’emporta la llei de seguretat, també anomenada Ley Mordaza. Amb multes absurdament altes, fins a 600 000 euros per, entre d’altres coses, manifestacions pacifiques o per fotografiar policies que fan abusos. Així el PP vol espantar i apaivagar els rivals polítics. Dos dels principals líders independentistes que s’han detingut a Madrid, per un temps indefinit i sense judici, se’ls acusa d’organitzar manifestacions pacifiques. Espanya ha estat fortament criticada per aquests crims contra els principis de l’estat de dret, entre d’altes Amnistia Internacional i Human Rights Watch. Però Franco hagués estat orgullós.
Per tant ningú s’hauria de sorprendre quan Freemuse en un informe mostre com Espanya està entre els 10 països del món on la llibertat artística està més en perill (està entre països com Xina i Iran). A l’informe es pot llegir com Espanya ha jutjat un raper a molts anys de presó, una multa de milers d’euros i fins a nou anys de prohibició de participar en actes públics. Tot per que els textos es va considerar que anhelaven el terrorisme i/o ofenien a la Familia Reial. Estat de dret democràtic?
La setmana abans de la detenció de Puigdemont, va arribar una sentència del tribunal europeu que acusa Espanya de crim contra els drets humans (nr 51168/15). Dos joves activistes independentistes van cremar una fotografia de la parella reial en una manifestació pacífica a Girona. El tribunal superior de justícia va enbogir i va condemnar els activistes a 15 mesos de presó per ofenses a la família reial. La sentència de presó es va convertir en una multa de 2700 euros per cadascun d’ells, ja que els activistes no tenien cap delicte previ, però si no haguéssin pagat se’ls hagués tancat a la presó. Estat de dret democràtic?
El moviment independentista català no es pot entendre sense aquest rerefons. Tan poc com es pot entendre sense tenir coneixement de com Franco, i com anteriorment la casa reial a Madrid, han tractat Catalunya.
Tampoc es pot entendre el moviment independentista català sense entendre l’origen del nacionalisme modern. L’antropòleg social, Ernst Gellner, mostra com la homogeneitat de la llengua i la cultura a nivell nacional comença a ser important a la societat industrial moderna i complexa. Els nostres recursos se separen de l’economia domèstica. Per ensortir-te’n a la societat moderna has de tenir accés a la burocràcia i és llavors que cal conèixer aquesta llengua i cultura. Imaginat tu mateix com seria viure en un país on tots els contactes amb les institucions es realitzen en una llengua que no és la teva i on tu no entens tots els senyals culturals.
El moviment actual de l’independentisme català és una reacció a la sentència del tribunal constitucional espanyol el 2010, on no va acceptar gran part de l’Estatut Català que s’havia aprovat el 2006. L’Estatut s’havia aprovat tan pel parlament català com per l’espanyol, i en un referendum popular legal. Però el PP es va situar fora de les negociacions i en canvi, va denunciar l’Estatut al tribunal constitucional. El lider del partit, Rajoy es va implicar personalment en una campanya en contra de l’autonomia. El PP després d’això no ha mostrat cap voluntat d’establir un diàleg sobre l’estatus de Catalunya.
Els independentistes catalans estan lluny de ser majoria. Ja que l’estat nacional és un símptoma del nostre sistema econòmic, i la desigualtat que el sistema genera, em costa veure un nou estat nacional com una solució a llarg termini. Però si l’elecció està entre l’autoritarisme de centre-dreta de l’estat de Rajoy i l’independentisme català, considero que com a habitant de la perifèria de Gotenborg i d’esquerres, l’elecció és fàcil.
Pels de centre-dreta d’Estocolm que escriuen les editorials sembla que l’elecció també és fàcil. Per ells sembla que l’única elecció és l’estat autoritari i centralista de Rajoy. Compara el desenvolupament d’Espanya amb el que Sverigedemokraterna vol fer amb Suècia. La visó que tinc és que els de centre-dreta no s’oposaran substancialment si Sveriedemokraterna agafen el poder. SD posa en perill, igual que ho fa el PP, no només aquells que estan al centre, sinó també els que estem a la perifèria.
És per això, que la causa catalana, tambés és la nostra!
Översättning: Marta López Guárdia
Traducció del suec: Marta López Guárdia
